Els traductors de Tlaxcala tenen la immensa sort de komptar entre ells amb Juan Kalvellido, un dibuixant sortit de la klasse obrera (ell especifica que enfonsat a la klasse obrera) ke mai no ha deixat de kreure en la revolució. Aquest andalús nascut a Kadis al 1968, kuan el maig francès de les llambordes, viu a Màlaga, on es guanya la vida kurrant al ram de l’hoteleria, la kual kosa no és més ke un eufemisme per dir ke durant vuit hores (¡o més!) de kada dia, de kada mes, de kada any… serveix hamburgueses gegants (whoppers, però allà les diuen güopers, és kastís) mentre imagina mil i un dibuixos, per després… kuan torna a kasa, dedikar la resta de la jornada a fer-nos feliços a nosaltres i als seus.

Ha creat fanzins en abundància: Por el amor al arte (7 números durant 5 anys, fins el 1998),kabezakapada (1995), Especial gr-aznar (1995), Vamos a reír (1997), Los zulos del estado (1997),Las kosas ke nunka mueren (1998), Kolabora kon la policía… ¡golpéate a ti mismo! (1999), Entre la España y la pared (2002), A chankete le olía el aliento (2003). Ha dibuixat portades per CD de grups kom 3 de Bastos (4 CD) i A Palo Seko (Pp Pintotxo). Il·lustra llibres de poesia: Orion de Pilar Quirosa (1989), Islas provisionales, de Pilar Quirosa (1995), Desertor de tu voz, de Alberto Aguirre (1999), A pesar de todo la cerveza no enmudece, de Julián Sánchez (2003), Figurando el paisaje,de Julián Sánchez (2005); comptes kom El Kangrejito Valiente, de Patxi Irurzun (2004); novel·les komo Atrapados en el tiempo, de Patxi Irurzun (Premi a la kreació literària 2004). Publika a diari a www.insurgente.org i a www.rebelion.org. Kol·labora mensualment al diari Diagonal, a la revista El viejo topoi a la d’ humor Karmadice.

Kalvellido no té ni un pèl de tonto (ni de llest, està kedant-se kalb, tot i ke, com ell diu, la diferència entre un kalb i un “gilipollas” és ke al “gilipollas” se li nota), és un gran pare i, per suposat, repetim, el més increïble és que enkara kreu en la revolució.