TLAXCALA تلاكسكالا Τλαξκάλα Тлакскала la red internacional de traductores por la diversidad lingüística le réseau international des traducteurs pour la diversité linguistique the international network of translators for linguistic diversity الشبكة العالمية للمترجمين من اجل التنويع اللغوي das internationale Übersetzernetzwerk für sprachliche Vielfalt a rede internacional de tradutores pela diversidade linguística la rete internazionale di traduttori per la diversità linguistica la xarxa internacional dels traductors per a la diversitat lingüística översättarnas internationella nätverk för språklig mångfald شبکه بین المللی مترجمین خواهان حفظ تنوع گویش το διεθνής δίκτυο των μεταφραστών για τη γλωσσική ποικιλία международная сеть переводчиков языкового разнообразия Aẓeḍḍa n yemsuqqlen i lmend n uṭṭuqqet n yilsawen dilsel çeşitlilik için uluslararası çevirmen ağı la internacia reto de tradukistoj por la lingva diverso

 12/12/2017 Tlaxcala, the international network of translators for linguistic diversity Tlaxcala's Manifesto  
English  
 Manifest de Tlaxcala 
Manifest de Tlaxcala
Translations available: English  Español  Français  Deutsch  Português/Galego  Italiano  عربي  Svenska  فارسی  Ελληνικά  Русский  Tamazight   Türkçe  Esperanto 

Manifest de Tlaxcala

Tlaxcala, la xarxa internacional de traductors per a la diversitat lingüística, va néixer al desembre del 2005, creada per un petit grup de ciberactivistes que es coneixien a través d’internet i van descobrir que compartien interessos comuns, somnis comuns i problemes comuns. La xarxa va créixer amb rapidesa i avui consta de molts membres que tradueixen a quince llengües. Aquest Manifest, aprovat per tots ells, expressa la seva filosofia comú.

Totes les llengües del món deuen contribuir, i així ho fan, a la germandat de l’ésser humà. Contràriament a allò que molts creien, una llengua no és només estructura gramatical, paraules enfilades d’acord amb un codi sintàctic, sinó també, i sobretot, creació de significat a partir dels nostres sentits. Amb ells, observem, interpretem i expressem el món des d’un lloc personal, geogràfic i polític determinat. Per això, cap llengua és neutra i en els seus gens porten la petjada de la cultura a la que pertanyen. El llatí, primera llengua imperial, va assolir el seu apogeu sobre la resta de les llengües que va destruir a mesura que les legions romanes estenien el seu domini territorial pel sud d’Europa i el nord d’Àfrica. No sembla estrany llavors que en els albors del Renaixement fos la llengua espanyola, filla genètica del llatí, qui repetís una nova devastació, aquesta vegada entre els pobles conquerits al continent americà.

Imperi i llengua imperial van sempre junts i són, per definició, depredadors. Rebutgen l’alteritat. Tota llengua imperial es constitueix en subjecte de la Història, aquesta narra des del seu punt de vista i aniquil·la (o tracta d’eliminar) el de les llengües que considera inferiors. La Història oficial d’un imperi no és mai innocent, sinó que està motivada per l’afany de justificar avui els seus actes d’ahir per tal de projectar cap a un demà propi la seva versió.

Ningú coneix el sofriment dels pobles conquerits per l’Imperi Romà, ja que no han quedat proves escrites d’aquella derrota, que va significar la desaparició de les seves cultures. Pel contrari, les llengües vençudes a Amèrica per l’Imperi Espanyol sí que van deixar testimoni. Cap als anys quaranta del segle XVI, molt poc després de la conquesta de Mèxic, Fray Bernardino de Sahagún va acoblar allò que es coneix com el Còdex Florentí, una barreja de relats náhuas (el náhuatl és la llengua dels antics asteques) i il·lustracions pictòriques que descriuen la societat i la cultura prehispanes. Un segon testimoni, que contradiu el primer, és el Llenç de Tlaxcala, transcrit així mateix al segle XVI pel mestís Diego Múñoz de Camargo, que va basar la seva narració als frescos pictòrics dels seus majors -els nobles tlaxcalteques-, els quals van descriure en imatges l’arribada d’Hernán Cortés. i la caiguda de Tenochtitlán i va ajudar a Cortés a destruir-lo, amb la qual cosa va signar la seva pròpia sentència de mort, ja que el nou Imperi Espanyol que va néixer d’aquella derrota va significar la submissió de tots els pobles precolombins –ja fossin aliats o enemics de la corona espanyola- i la pèrdua quasi absoluta de la seva cultura i les seves llengües.

Als nostres dies, el poder imperial se situa als estats Units d’Amèrica, la llengua oficial dels quals és l’anglès. Fidel a les característiques conductuals de tot l’imperi, la llengua anglesa imposa ara la seva llei. Països o territoris sencers, han perdut o estan perdent les seves llengües vehiculars sota la influència de l’anglès. Filipines o Puerto Rico són només un exemple entre d’altres. Segons la UNESCO, a l’Àfrica subsahariana, el fals prestigi acordat a l’anglès, al francès, al portuguès o a moltes altres llengües vernacles destrueix una llengua local materna cada dues setmanes.

No és gens dolent que existeixi una lingua franca que faciliti el coneixement mutu en aquests temps globalitzats, però sí que ho és que aquesta transmeti la ideologia de superioritat que la caracteritza, la qual, conscient o inconscientment, exhibeix el seu menyspreu per les llengües “subalternes”, és a dir, per tota la resta. El complex de superioritat que acompanya sempre a una llengua imperial és tant consubstancial a la seva essència que avui s’observa inclús entre els activistes anglòfons implicats a la lluita per un món millor: els seus mitjans de comunicació són una prova tangible dels escrits que publiquen traduïts de llengües “subalternes” constitueixen només un percentatge insignificant del seu contingut. Les traduccions des de l’anglès a altres llengües son aclaparadorament superiors a les del sentit invers. Tots som culpables d’haver acceptat fins ara tal desigualtat.

Tlaxcala, la xarxa internacional de traductors per a la diversitat lingüística, neix com a homenatge postmodern a la desventurada ciutat-estat del mateix nom que va cometre el gravíssim error de confiar en una llengua –l’espanyol- per lluitar contra altra de menor calibre –el náhuatl- i va comprovar massa tard que no es deu confiar en les llengües imperials – en cap d’elles-, doncs utilitzen a les subalternes només com a palanca pels seus propis objectius. Els traductors globals de Tlaxcala pretenem esmenar el destí perdut dels antics tlaxcalteques.

Els traductors de Tlaxcala creuen en l’alteritat, en la bondat d’apropar-se a altres punts de vista, i per això es comprometen a desimperialitzar la llengua anglesa publicant en totes les llengües possibles (inclòs  l’anglès) les veus dels escriptors, pensadors, dibuixants de còmics i activistes que avui redacten els seus textos originals en llengües en les que la influència avassalladora de l’imperi no els hi permet fer-se sentir. Així mateix, els traductors de Tlaxcala facilitaran a qui desconeixen l’anglès que coneguin les idees dels escriptors anglòfons situats als marges publicats en medis petits, difícils de trobar.

La llengua anglesa, en la seva qualitat d’aparell institucional del coneixement, és avui una estructura global de poder mitjançant la qual representa el món a la seva imatge i semblança sense demanar permís a la resta de llengües i cultures. Els traductors de Tlaxcala estan convençuts que és possible derrotar als amos del discurs i anhelen difuminar l’esmentada estructura pera que el món arribi a ser multipolar i multilingüe, divers com la vida mateixa.

Els principis que Tlaxcala utilitza per seleccionar textos són que aquests reflecteixin els valors essencials de la Declaració Universal dels Drets Humans, a la recerca d’un respecte cabal dels drets i la dignitat de la persona humana. Els traductors de Tlaxcala són antimilitaristes, antiimperialistes i s’oposen a la globalització corporativa neolliberal. Aspiren a la pau i a la igualtat entre totes les llengües i cultures. No creuen en la guerra de civilitzacions ni en l’actual creuada imperial contra el terrorisme. S’oposen al racisme i a l’establiment de murs o reixats - ja siguin de caràcter físic o lingüístic- que impedeixen la lliure circulació de ciutadans i idees al planeta. Busquen promoure el progrés de l’Altre, reconèixer el seu dret, respectar-lo, aconseguir que deixi de ser objecte de la història i passi a ésser subjecte a un pla d’equitat. Aquest esforç és voluntari i gratuït. Totes les traduccions efectuades per Tlaxcala porten el signe de copyleft.

Traductors i intèrprets de totes les llengües, connecteu-vos i uniu-vos! webmasters i bloguers de tots els colors de l’arc de Sant Martí que compartiu les nostres preocupacions, contacteu-nos!

 

*          *          *

 

La data del 21 de febrer per la publicació d’aquest Manifest no va ser escollida a l’atzar: durant les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta el 21 de febrer va ser la jornada anticolonialista i antiimperialista mundial.

“L’home que no exigeix a la seva pàtria més d’un pam de terra per a la seva sepultura, mereix ser escoltat, i no només ser escoltat, sinó també ser cregut”. Covarda i impunement i per ordres del futur dictador Somoza, el 21 de febrer de 1934 va ser assassinat a Nicaragua el General dels Homes Lliures Augusto César Sandino, un dia després de que se signessin els Acords de Pau, després dels quals Sandino es retirava a viure de forma pacífica a una cooperativa camperola del país.

Paradigma i inspiració del patriotisme nicaragüenc, Sandino simbolitza l’esperit de dignitat nacional, de lluita antiimperialista i antidictatorial amb la tenaç resistència a l’ocupació i intervenció dels EUA portada a terme pel seu Exèrcit Defensor de la Sobirania Nacional, format per camperols i obrers que van combatre amb matxets de treball, fusells rovellats i bombes fabricades amb llaunes plenes de pedres i trossos de ferro, enderrocant avions enemics gairebé a pedrades i, sobretot, preservant en alt una moral i un amor patri sense límits davant d’un exèrcit entreguista i invasor cent cops més poderós. Representant dels humils i explotats de Nicaragua i d’Amèrica Llatina, Sandino va demostrar heroicament que la pagesia sí pot organitzar una resistència triomfant per l’autonomia nacional.

Un dia com aquest, al 1944, París es va aixecar amb les seves parets plenes de cartells vermells que anunciaven l’execució al Mont Valérien de 23 “terroristes”, membres dels Treballadors Immigrants Francotiradors i Partisans, la primera organització de resistència al nazisme al territori francès. El líder del grup, Missak Manouchian, de 36 anys, era un supervivent del genocidi armeni, un immigrant. Quan els col·laboradors francesos que van assistir al judici sumaríssim el van titllar de metec, Manouchian els va respondre: “Vostès van heretar la ciutadania francesa, però jo me la vaig guanyar”.

El 21 de febrer del 1952 desenes de milers d'estudiants, intel·lectuals i treballadors es van reunir a Dhaka -que en aquell moment era la capital del Paquistan Oriental i avui ho és de Bangladesh-, per  protestar contra la imposició de l’urdú com la única llengua nacional del Paquistan. Quan els estudiants van intentar manifestar-se, la policia va obrir foc matant-ne quatre aquell dia i almenys set en els dos dies següents. A partir d’aquell moment, el moviment es va convertir en un alçament popular que va acabar amb la independència de Bangladesh al 1971, després d’una de les més terribles operacions de neteja ètnica del segle XX, a la que va donar suport el president del govern dels EUA Richard Nixon. Des de llavors, el poble de Bangladesh commemora l’Ekushey el 21 de febrer [Ekush = 21 en bengalí] de cada any com el Dia dels Màrtirs per mantenir viu el ric llegat històric de la llengua Bangla (bengalí). El 2000, la UNESCO va declarar el 21 de febrer el Dia Internacional de la Llengua Materna com a homenatge a aquell moviment.

“El temps dels màrtirs ha arribat i, si jo sóc un d’ells, serà a causa de la germandat, l’única que pot salvar aquest país”. Aquestes van ser les últimes paraules de Malcom X abans d’ésser assassinat durant una reunió a Harlem, el 21 de febrer de 1965, a mans de tres membres de la Nació de l’Islam, que Malcom havia abandonat al 1963 per tal de crear l’Organització de la Unitat Afronord-americana. A l’abril de 1966, els seu assassins –els Amos de l’Imperi- van quedar impunes, com a la majoria dels casos.

Malcom X, alies El-hajj Malik El-Shabazz, el nom original del qual era Malcom Little, tenia 39 anys. Havia tornat d’una peregrinació a La Meca, on va descobrir la universalitat després de conviure amb peregrins de tos els orígens. Un dels motius de la seva ruptura amb la Nació de l’Islam va ser que aquesta havia mantingut contactes amb el Ku Klux Klan per tal de discutir sobre l’establiment d’un estat negre independent al sud dels EUA, de la mateixa manera que el fundador del sionisme, Theodor Herzl, havia sol·licitat el recolzament dels pitjors antisemites per al seu projecte d’un Estat jueu. Per a Malcom, el pare del qual havia estat víctima del Ku Klux Klan, tal col·laboració era inconcebible.

En aquest dia de remembrança, posem a Tlaxcala sota el patrocini d’aquells dos personatges lluitadors per la causa dels pobles, Missak i Malcom X.

Ciberespai, 21 de febrer del 2006, Dia Internacional de la Llengua Materna




 


 All Tlaxcala pages are protected under Copyleft.