TLAXCALA تلاكسكالا Τλαξκάλα Тлакскала la red internacional de traductores por la diversidad lingüística le réseau international des traducteurs pour la diversité linguistique the international network of translators for linguistic diversity الشبكة العالمية للمترجمين من اجل التنويع اللغوي das internationale Übersetzernetzwerk für sprachliche Vielfalt a rede internacional de tradutores pela diversidade linguística la rete internazionale di traduttori per la diversità linguistica la xarxa internacional dels traductors per a la diversitat lingüística översättarnas internationella nätverk för språklig mångfald شبکه بین المللی مترجمین خواهان حفظ تنوع گویش το διεθνής δίκτυο των μεταφραστών για τη γλωσσική ποικιλία международная сеть переводчиков языкового разнообразия Aẓeḍḍa n yemsuqqlen i lmend n uṭṭuqqet n yilsawen dilsel çeşitlilik için uluslararası çevirmen ağı

 20/10/2019 Tlaxcala, the international network of translators for linguistic diversity Tlaxcala's Manifesto  
English  
 AFRICA 
AFRICA / Cinc apunts sobre les eleccions tunisianes
Date of publication at Tlaxcala: 19/09/2019
Translations available: English  Français 

Cinc apunts sobre les eleccions tunisianes

Ricard González Samaranch ريكارد غونزاليس سمرانش

 

El resultat de les eleccions Tunísia sembla inamovible amb el 89% escrutat. Passarien a la segona volta Kaïs Saied (19%) contra Nabil Karoui (16%), mentre que l'islamista Mourou (13%) es queda a les portes

 En una era global de sorpreses electorals, d’auge dels moviments antiestabliment o populistes i de ràbia popular contra les elits, Tunísia va aportar la seva contribució al fenomen a la primera volta de les eleccions presidencials que van tenir lloc diumenge. És curiós –i també depriment– que una jove democràcia pateixi ja els mals de les madures. Tot i això, és perfectament comprensible, atesa la crisi social que viu el país i el pobre balanç dels successius governs postrevolucionaris, especialment durant els últims cinc anys. Cinc apunts per entendre què ha passat a Tunísia.


El tsunami antiestabliment

Els tunisians van castigar durament la seva elit política. Els partits que han governat el país des de la Revolució foren escombrats per una onada de ràbia. El 2014 es va produir una aguda bi-polarització de l’escena política tunisiana al voltant dels partits Ennahda, ilamista, i Nida Tunis, laïc. Comptats junts, van obtenir al voltant del 65% dels vots a les eleccions legislatives celebrades aquell any. El diumenge, la suma dels vots dels seus principals candidats –essent Youssuf Chahed i Abdelkrim Zbidi els hereus de Nida Tunis– no va arribar al 30%. A més d’això, els dos guanyadors, Nabil Karoui i Kaïs Saied, no estaven presents en cap institució. És a dir, l’oposició al Parlament no va obtenir els beneficis del descontentament social, ja que també són vistos com a part de l’odi política d’elit.


Kais Saied, la victòria d’un “ovni polític”

El professor de Dret Constitucional que va guanyar la primera volta de les eleccions presidencials amb el 19% dels vots, pot ser el polític més poc convencional en un moment d’ascens global de polítics heterodoxos (Trump, Bolsonaro, Zelenski, etc.). Vegem-ho: no té una pàgina FB en un país on és la principal eina de comunicació; parla en àrab clàssic en un moment en què els analistes aconsellen parlar l’àrab dialectal per apropar-se a la gent; no té cap màquina electoral –o moviment social al darrere–, tot i que diversos estudis suggereixen que és clau per a l’èxit; és bastant vell i hieràtic a l’era de la comunicació visual; no té un programa econòmic clar, tot i que els electors es preocupen principalment per l’economia. I malgrat tot això –o, potser, a causa de tot això– va guanyar. Els tunisians estaven buscant una cosa completament diferent. I la van trobar. Alguns l’han qualificat de “populista”, però no estic d’acord. És radical en alguns aspectes, conservador en d’altres, rarament populista. Ara és el gran favorit per ser el pròxim president de Tunísia.


L’èxit limitat de Karoui

Diumenge a la nit, hi va haver una festa a la seu de Nabil Karoui. La sensació d’alleujament era lògica, ja que no va ser fàcil gestionar una campanya amb el candidat a la presó. Tot i això, els resultats del magnat no van complir la majoria de les expectatives. Segons les enquestes, s’esperava que guanyaria fàcilment la primera volta. No va ser així. Els resultats van mostrar els límits de la seva estratègia: portar a les urnes els tunisians de classe baixa, que es van abstenir en anteriors certàmens electorals. Certament, va ser el candidat preferit per als electors amb un nivell educatiu inferior, però la participació no va augmentar respecte a les anteriors eleccions. Per tant, Karoui no va aportar nous electors a les urnes. Tunísia no és Perú i Karoui no és Fujimori. A banda dels països del Golf, aquest és l’únic país àrab que (encara) té una classe mitjana important. A més, la fundació benèfica Khalil Tunis fundada per Karoui no té l’abast profund d’un Estat per proporcionar suport material als més pobres.

El final del mite d’Ennahda

Amb molt de menyspreu, alguns activistes i polítics laïcs anomenen els votants islamistes “ovelles” perquè se suposa que segueixen cegament les ordres de la direcció del partit d’Ennahda. Si alguna vegada ho van fer, ja no és així. La majoria dels analistes havien suggerit que tenen una base sòlida al voltant del 30% dels votants tunisians. Aquest és el percentatge que van obtenir a les eleccions legislatives de 2014 i a les eleccions locals de 2018. No obstant això, el carismàtic candidat Abdelfattah Mourou va obtenir diumenge al voltant del 13% dels vots, i no entrarà a la segona volta. Sorprenent. Tot i que, de fet, Ennahda ha estat perdent votants en números absoluts en tots els comicis des del 2011, quan van guanyar les primeres eleccions lliures amb uns 1,5 milions de vots (37%). Els electors d’Ennahda no són ovelles i estan decebuts amb l’estat del país com altres tunisians. Així que han castigat el partit islamista moderat, que ha donat suport a tots els governs fallits des de la Revolució. En algun moment, la cúpula del partit haurà de valorar críticament la seva estratègia de “consens”, basada a fer una aliança amb personatges sinistres, com ara “l’estat profund” de Ben Ali, amb l’objectiu de garantir la seva pròpia preservació.

Un parlament fragmentat

Si bé la majoria de mitjans de comunicació s’han centrat en les eleccions presidencials, les eleccions parlamentàries que se celebraran el 6 d’octubre seran més importants. No oblidem que, segons la Constitució, el primer ministre és més fort que el president. La gran pregunta és, doncs, com afectaran els resultats a les eleccions presidencials al parlamentari. Difícil de dir. Poden impulsar les llistes locals independents, i potser també el partit de Nabil Karoui: Qalb Tunis. En qualsevol cas, les eleccions van mostrar una profunda fragmentació del vot –el guanyador es va mantenir per sota del 20% -, de manera que probablement el mateix succeirà a les eleccions legislatives. Sense grans blocs, això farà que el nou Govern hagi d’incloure diversos partits polítics en una coalició inestable. Per tant, probablement serà un govern feble, que és exactament el contrari al que necessita l’esclerosi que pateix l’economia tunisiana.

 





Courtesy of Directa
Source: https://directa.cat/cinc-apunts-sobre-les-eleccions-tunisianes/
Publication date of original article: 17/09/2019
URL of this page : http://www.tlaxcala-int.org/article.asp?reference=27043

 

Tags: Eleccions presidencials tunisianesKais SaiedEleccions presidencials tunisianesAbdelfattah MourouRevoltes lògicsTunísia
 

 
Print this page
Print this page
Send this page
Send this page


 All Tlaxcala pages are protected under Copyleft.